Assaig sobre la ceguesa

Una crítica a una societat podrida i profundament egoista En el centenari del naixement de José Saramago, Premi Nobel de Literatura del 1998, portem a escena un dels seus llibres més coneguts: Assaig sobre la ceguesa. Una pandèmia s'estén per tot el món: una plaga de ceguesa inexplicable i incurable. El govern aplica restriccions cada vegada més repressives i inútils per intentar frenar-ne el contagi. La falta de recursos i les condicions extremes faran que la gent lluiti per sobreviure però que només aquells més immorals ho aconsegueixin. Parlàvem amb la Carme Portaceli de fer alguna cosa plegats i va sortir el nom de Saramago, però em va semblar massa gran, massa proper, massa arriscat. Quan vaig sortir al balcó a fumar una cigarreta, a la plaça un indigent parlava amb Déu i la resta caminava a la seva, com si no poguessin veure'l i molt menys sentir-lo. Allà va ser quan ho vaig tenir clar i mirant la Carme vaig dir: «la ceguesa». Han passat dos anys des d'aquella conversa, dos anys molt difícils. Rellegint Assaig sobre la ceguesa, el que en principi semblava una paràbola sobre la condició humana en un escenari inversemblant, ara era el nostre dia a dia. La por, la pèrdua, la impotència, l'esperança i la llibertat s'havien fet molt presents. Era com si, en lloc de llegir, estigués recordant. Nuno Cardoso