Brahms: El cant del destí

Després d'un llarg procés creatiu, al seu Schicksalslied (Cançó del destí) Johannes Brahms construeix una peça simfonicocoral de caràcter profund i solemne des dels seus primers compassos a partir del poema homònim inclòs a l'Hiperió de Friedrich Hölderlin, que planteja un contrast entre allò que és diví i el que és humà, conscient de la seva mortalitat. Ho fa dotant l'orquestra d'una àmplia gamma de colors, contrastos rítmics i frases llargues que es dilueixen en un final conciliador. Encara que lluny de les seves dimensions, es tracta d'una obra on s'ha percebut un esperit proper al del seu Ein deutsches Requiem (Un rèquiem alemany).L'espiritualitat en la música actual té en el nom de Sofia Gubaidulina una de les referències més importants. 'La lira d'Orfeu', primera part del tríptic Nadeyka, constitueix una obra rellevant al seu catàleg; la peça va ser escrita per a Gidon Kremer i està dedicada a la memòria de la seva filla.A La Mort d'Ophélie (La mort d'Ofèlia), una de les tres peces per a cor i orquestra que componen el cicle Tristia, Hector Berlioz posa música a la tràgica mort d'Ofèlia al quart acte de Hamlet mitjançant un poema sonor de gran delicadesa, a l'origen escrit per a veu i piano, i orquestrat després amb destresa pel mateix compositor francès.Fins a la seva prematura mort, Lili Boulanger sempre va tenir una relació propera amb ella. Du fond de l'abîme (Des del fons de l'abisme), escrita amb només 24 anys en memòria del seu pare sobre el Salm 130, és una obra mestra rotunda que ens ofereix indicis del que ens podria haver ofert la seva producció musical, si no hagués mort l'any següent.