Cançons que acaben en fade out

Per què associem Rocío Jurado amb l'Espanya cañí i Alaska amb la contracultura dels vuitanta quan 'la más grande' va cantar a l'empoderament i a la masturbació femenina, mentre que Olvido Gara fa anys que col·labora amb la ràdio de la Conferència Episcopal? Té a veure amb l'apropiació que va fer el franquisme de la cançó espanyola? Té a veure amb el model de dona que projecta cada artista i el públic al qual es dirigeix? Té a veure amb qüestions musicals, estètiques o de classe? Cançons que acaben en fade out intenta respondre aquestes preguntes des de l'escena, convertint una recerca musicològica en una conferència performativa amb mirada feminista, ànima folklòrica i música en directe.

Creació i interpretació: Cinta Moreno, Salvador S. Sánchez i Joel Moreno Codinachs
Dramatúrgia: Salvador S. Sánchez
Arranjaments: Joel Moreno Codinachs
Suport a la direcció: Rocío Manzano

Ajudant de dramatúrgia i direcció: Gonzalo Gómez
Disseny de so: Damià Duran
Disseny d'il·luminació: Belén Fernández
Disseny de vestuari: Cinta Moreno
Confecció de vestuari: Maria Albadalejo i Cinta Moreno
Assessorament d'escenografia: Alberto Merino
Muntatge escenografia: Laia Rodríguez
Assessorament de moviment: Carmen Muñoz
Fotografia cartell: Núria Gàmiz
Maquillatge i perruqueria cartell: Sergio Chacón
Producció executiva: La Copla de Wisconsin