Concert clausura exposició Francisco Casanovas

El concert de clausura de l'exposició Una vida de pel·lícula, dedicada al 40è aniversari de la mort del músic Francisco Casanovas i exposada a l'ESMUC, té lloc el dilluns 16 de febrer a les 12:30 h a la Sala 4 Alícia de Larrocha de L'Auditori. L'acte serà presentat pel comissari de l'exposició, Juan Francisco Cayuelas, i és d'accés lliure limitat a la capacitat de la sala. 

El programa inclou una selecció d'obres de Casanovas en diverses formacions: guitarra, música de cambra per a vent, composicions per a flauta sola, repertori per a piano i saxòfon, així com arranjaments per a orquestra de flautes. 

Hi participen professorat i estudiants de l'ESMUC, amb la presència, entre altres, de Vicens Prats, Àlex Garrobé, Mariano García i l'Orquestra de Flautes de l'ESMUC, sota la direcció de José Francisco Sánchez. 

L'esdeveniment vol retre homenatge a la trajectòria d'un compositor rellevant en el panorama musical català del segle XX i posar en valor la seva obra a través de noves interpretacions i arranjaments. 

El músic català Francesc Casanovas va ser un polifacètic músic barceloní que va néixer el 1899 a la plaça de Sant Joaquim de Sant Gervasi de Cassoles. Molt aviat, la família es va mudar a la ciutat francesa de Carcassonne ia partir del 1909 va tornar a Barcelona on va realitzar els seus estudis musicals a l'Escola Municipal de Música i al Conservatori Superior de Música del Liceu amb mestres com Vila (flauta), Morera (harmonia) i Lamote de Grignon (composició). Va perfeccionar els seus estudis de flauta a París amb Louis Fleury i de composició amb Pau Casals i Igor Stravinsky.  

Va ser membre fundador de l'Orquestra Pau Casals, amb la qual va actuar com a solista al teatre dels Champs Élysées de París el 1924 amb motiu dels Jocs Olímpics. Durant aquesta estada va aprendre a tocar el saxofon de forma autodidàctica i va començar a oferir concerts a les millors sales de Barcelona i a actuar per a Ràdio Catalana i Ràdio Barcelona. Va fer gires de concerts per tot Europa, nord d'Àfrica, Amèrica i Àsia, i va enregistrar discos per a les cases Parlophon, Columbia i His Master' Voice. Va adquirir tal domini que molts el van considerar el millor saxofonista del món. El 1945 va guanyar el Premi Columbia d'aquest instrument a Nova York. 

L'esclat de la Guerra Civil Espanyola i la 2a Guerra Mundial el van obligar a residir a Calcuta des del 1936 fins al 1956, ciutat on actuava anualment amb la seva Casanovas Orchestra des del 1930. A Calcuta va ser director de l'Escola de Música per oposició a Londres i de l'Orquestra Simfònica. A l'Índia es va relacionar amb personalitats de la talla de Tagore, Gandhi, Teresa de Calcuta o els Virreis de l'Índia, i amb músics com Yehudi Menuhin o Benjamin Britten. Va ser professor del cèlebre director d'orquestra Zubin Mehta.