CONCERT GRATUÏT! Cinquena simfonia de Mahler de la mà del director Diego Naser

L’Orquestra Simfònica de l’ESMUC omplirà de música la Sala 1 Pau Casals de L’Auditori i amb la interpretació de la Simfonia núm. 5 del compositor Gustav Mahler el dijous 26 de gener, a les 19 h, dins del cicle de Grans Conjunts. El director convidat en aquesta ocasió és l’uruguaià Diego Naser que té la intenció de facilitar que els músics participants aporten la seva joventut i energia en la interpretació d’aquesta coneguda obra.

L’Orquestra Simfònica de l’ESMUC

L’Orquestra Simfònica de l’ESMUC forma part dels Grans Conjunts, les formacions de caràcter estable que constitueixen la formulació visible de l’activitat acadèmica instrumental de l’Escola Superior de Música de Catalunya, conjuntament amb la Cobla, el Conjunt de Música Antiga, la Banda, la Big Band, l’ESMUC Jazz Project i els conjunts de Música Tradicional i Flamenco.

La presència dels estudiants a l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC, com a Gran Conjunt, té una component d’avaluació perquè forma part del currículum. En virtut de la interdisciplinarietat del centre, els estudiants de les diferents especialitats instrumentals poden participar en les diferents agrupacions, la qual cosa complementa la seva formació musical i enriqueix el col·lectiu.

Al llarg d’una setmana d’assajos, els estudiants participants treballen amb el director de la formació, amb dinàmiques professionals que els aporten una experiència real de cara a mostrar els resultats del seu treball i que els atorgarà un excel·lent bagatge en el seu futur com a intèrprets.

L’Orquestra de l’ESMUC ha estat dirigida per Salvador Mas, Jaime Martin, Enrique Mazzola, Patrick Cohen-Akenine, Lutz Köhler, Jordi Mora, George Pehlivanian, Edmon Colomer, Xavier Puig, Francesc Prat, i Ernest Martínez Izquierdo, entre altres.
 

L’obra de Mahler

Gustav Mahler (1860 -1911) va ser un compositor, director d’orquestra i pianista txec, considerat un dels compositors més importants del postromanticisme i un dels principals directors de la seva generació.

La Simfonia número 5, en do sostingut menor, va ser composta entre 1901 i 1902 i és una de les obres més conegudes i més executades arreu del món i és un clàssic de l’autor. Estructurada en tres parts amb cinc moviments, la simfonia va trigar dècades a ser reconeguda i apreciada pel públic a causa del seu caràcter innovador que trencava els motlles d’un simfonisme encara deutor del Romanticisme, quan ja era palpable la cultura del canvi de segle. L’obra és coneguda pels passatges apassionats, heroics, exuberant i ardents que donen pas a uns altres solemnes i tendres, mostrant tota una gamma emotiva.