Conferència 'La Mancomunitat i la dictadura de Primo de Rivera'

  El pròxim dijous 9 de novembre a les 18:30 h es realitzarà la conferència 'La Mancomunitat i la dictadura de Primo de Rivera', a càrrec de Josep Pich Mitjana, doctor en Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra. L'any 1923 va ser el darrer any en què va estar vigent el règim polític basat en la constitució de 1876 inspirada per Antonio Cánovas del Castillo. El darrer pronunciament vuitcentista dut a terme per l'últim dels 'espadons', el general Miguel Primo de Rivera, acabaria amb la monarquia constitucional, i iniciaria una dictadura que prometia regenerar la nació i restaurar l'ordre, al·legant que aquesta era l'única manera d'evitar el col·lapse d'Espanya. A la matinada del 12 al 13 de setembre, el Capità General de la Quarta Regió Militar, la de Catalunya, treia les tropes al carrer, ocupava els principals edificis governamentals de la ciutat de Barcelona, i publicava el seu Manifiesto al país. A la conferència explicarem per què la Mancomunitat va donar suport al pronunciament i el resultat d'haver donat suport a la dictadura. Josep Pich i Mitjana (Manresa, 1967) és llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (1991) i doctor per la Universitat Pompeu Fabra (1999), amb la tesi «Valentí Almirall i Llozer (1841-1904) i la gènesi del catalanisme polític», dirigida per Josep Termes i Ardèvol. Actualment exerceix com a professor d'Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra. Especialista en història del moviment catalanista, tant del seu vessant polític com del cultural. Les seves línies d'investigació actual són: la història política espanyola de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX (del Sexenni democràtic a la Restauració), la història política i cultural catalana de la segona meitat del segle XIX i la primera dècada del segle XX, el federalisme, el catalanisme i l'imperialisme espanyol a Marroc. Ha guanyat ex aequo el premi Joan Givanel i Mas de Ciències de la Comunicació de l'Institut d'Estudis Catalans de 2001 amb el treball Almirall i el Diari Català (1879-1881). L'inici del projecte politicoideològic del catalanisme progressista i el XXI premi Ferran Soldevila de la Fundació Congrés de Cultura Catalana de 2004 amb el treball Almirall i el federalisme intransigent.