Focs/Vatre

Una potent relectura dels clàssics a partir de la Yourcenar més transgressora «Espero que aquest llibre no es llegeixi mai», escrivia Marguerite Youcernar a l'inici del text. A cavall entre la confessió directa i la neurosi, Focs desvetlla una crisi interior sorgida del gran fracàs amorós de Yourcenar amb el seu editor, André Fraigneau, i la transforma en un dels llibres més bells i valents de la seva biografia. Focs presenta una sèrie de contes en prosa lírica, quasi poemes, inspirats en la mitologia grega i en una certa noció d'amor. Focs/Vatre, a partir del llibre de Marguerite Yourcenar, compta amb la direcció de Carme Portaceli, un equip artístic català i un repartiment serbi. Arriba al TNC després d'estrenar-se a Belgrad i de passar pel festival Finisterra de Porto. Una coproducció del TNC amb el Yugoslav Drama Theatre de Belgrad (Sèrbia) que consolida el projecte internacional del Teatre Nacional de Catalunya com a porta d'entrada i sortida de talent. A vegades els mites ens parlen amb paraules confuses sobre el futur. L'escriptora Marguerite Yourcenar (1903-1987) va llegir els clàssics per trobar germanes de carn en Clitemnestra, Antígona, Safo, Maria Magdalena? i interpretar, així, les convulsions del seu temps. Va fer una revisió del concepte de l'amor a través d'aquests personatges que crèiem conèixer però que, en realitat, no coneixem en absolut. La Història, o més aviat aquells que ens han explicat la Història, aquells que ens han explicat els mites, n'han fet una lectura que en perpetua els valors i les premisses. Però Yourcenar, una dona amb una cultura enorme, amb una profunditat excepcional, va passejar-se per alguns d'aquests mites per explicar-nos 'una altra Història' que avui, sense tantes pors, veiem molt més real que la que ens explicaven. El seu recorregut pel concepte de l'amor a través d'aquests personatges és revelador per a tots i, sobretot, per a totes nosaltres. Yourcenar és una transgressora. I María Velasco porta aquests mites al segle XXI i ens ofereix una visió lúcida i vital tant del mite mateix com de les seves dependències, del seu grau de consciència, el que han hagut de viure i el que han hagut de patir. I tot amb un sentit de l'humor i una contemporaneïtat que, tal com diu ella, 'convoca una assemblea de víctimes d'ahir i avui per, en les seves pròpies paraules, il·luminar el futur'. Aquesta obra ens permet veure els signes clars del nostre comportament en aquests mites clàssics, en tota la tradició que ens fa de pilar de les nostres idees, dels nostres sentiments. El seu recorregut emocional és encara el nostre. Només la consciència i aquests miralls ens ajudaran a comprendre i a superar el sofriment. Carme Portaceli