(in)Útil JORDI CASADO - L'ABSURDA

La història de l’Amèlia comença a un traster. Un traster de lloguer (algú s’ha adonat que apareixen trasters de lloguer per tot arreu?). Allà, ha estat acumulant tot de coses inútils durant els últims anys. El que no li feia servei, cap al traster.
L’Amèlia té una crisi existencial. Una crisi recurrent de la qual no pot fugir. No sap què vol. No sap què fer. No sap on anar, i no li troba sentit a res. Una crisi absurda, i per tant, una crisi inútil (i tot allò inútil, ha d’anar cap al traster de lloguer). En mig d’un atac d’ansietat i envoltada de trastos inservibles, l’Amèlia troba una altra persona que viu al traster del costat. Una persona curiosa. Igual d’inútil que la seva crisi. Una persona que l’ajuda a trobar la seva pròpia veu. Que la guia en la seva lluita contra el pànic, i que li proporciona certeses a on aferrar-se per poder sortir al món real.