Moriu-vos

Hem estat nadons. Ens farem grans La Verge Maria pensa que l'espècie humana col·lapsarà aviat si no fem res emocionalment intel·ligent. L'Imma xarrupa la sopa amb fruïció; està a punt de rebre una visita inesperada. L'Oriol no sap que avui és l'últim dia que podrà mirar les obres com un jubilat qualsevol. La Montse ja no pot ballar des que viu sota l'aigua. I la Mochi...ai la Mochi! Volem arribar als cent anys però, qui hi haurà que ens cuidi i ens doni un tracte digne, respectant la nostra llibertat? Era això, el progrés? Es tractava d'un triomf sense pal·liatius. D'una victòria de la vida sobre la pròpia vida. Viure i envellir amb dignitat. I doncs... ¿Què ha passat? Apartem la mirada de tot allò que no sigui plenitud productiva o reproductiva. Un tracte edatista, discriminatori, que ve donat per l'envelliment d'un cos. Un col·lapse de l'humanisme que donàvem per fet. Una mena de bala que ens disparem ara, perquè impacti de ple en tots nosaltres d'aquí a uns anys. Aquest col·lapse posa en estat d'alerta els sentits atàvics que teníem desterrats als racons més alts de la prestatgeria de casa els avis. Una mena de por de nosaltres mateixos que ens fa treballar a la recerca ingènua de sentit. Exercitant la memòria del cos. Raonant amb la tensió dels nostres músculs, la mirada fixa i el gest que uneix: instint de supervivència i caos. Escrivint sobre aquells que érem. Mirant de restaurar l'ordre primer de totes les coses. De quan tan sols érem persones. Joan Arqué Solà Reserva ara les funcions escolars! Per a més informació, pots escriure a serveieducatiu@tnc.cat