Presentació del fons documental, professional, personal i familiar de Josep Lluís Pellicer (1842-1901) a l'Arús

  El pròxim dijous, 20 de febrer a les 18.30 h es realitzarà a la Biblioteca Pública Arús la presentació del fons documental, professional, personal i familiar de Josep Lluís Pellicer (1842-1901) a l'Arús, a càrrec de Pere Gabriel, Gemma Peralta, Ariadna Goberna i David Domènech. Presentarà l'acte Maribel Giner, directora gerent de la Biblioteca.   Retrat de Josep Lluís Pellicer realitzat per Ramon Martí Alsina (Biblioteca Pública Arús. Fons Josep Lluís Pellicer)Josep Lluís Pellicer i Fenyé (1842-1901), pintor i reconegut dibuixant i il·lustrador, va ser també un destacat innovador com a reporter gràfic. Fill d'un paleta i, més endavant, mestre d'obres, va néixer al carrer d'Ataülf, a tocar de la plaça del Regomir i dels Encants Vells, i va constituir un dels molts exemples de fills de menestrals i treballadors d'ofici que, en les dècades centrals del segle XIX, van dinamitzar i dotar de contingut i sensibilitat democràtica i popular la cultura barcelonina. Va ser coetani i amic d'escriptors com el mateix Rossend Arús, Frederic Soler-Pitarra- o Conrad Roure, i també d'artistes com Eusebi Planas, Tomàs Padró o Modest Urgell. Deixeble del pintor Ramon Martí i Alsina, va contreure matrimoni amb la seva filla Anna Martí i Aguiló. Entre els seus parents propers cal destacar Rafael Farga Pellicer o Antoni Pellicer Paraire, dirigents anarquistes i internacionalistes importants, així com el futur escultor Juli González Pellicer. Va assolir fama europea arran dels seus viatges i, sobretot, de la seva tasca com a corresponsal gràfic de guerra en la premsa del moment -incloses les revistes parisenques Le Monde Illustré i L'Illustration, i The Graphic, de Londres -, destacadament a la Guerra Russo-Turca. No cal dir que també va ser un dels col·laboradors més destacats de la premsa catalana i espanyola, tot assegurant una crònica incisiva dels principals esdeveniments polítics i socials i, en especial, de la Tercera Guerra Carlina, a La Ilustración española y americana. La seva implicació amb l'obrerisme i el catalanisme de progrés, així com amb l'associacionisme més professional (Institut Català de les Arts del Llibre, el Cercle Artístic o l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona) va ser notòria i continuada. Va signar també, més enllà de les cròniques gràfiques, diversos articles a La Renaixença, el Diari català, La Llumanera de Nova York, o a La Vanguardia. Així mateix, va ser l'autor del retrat de Manual Milà i Fontanals per a la Galeria de Catalans Il·lustres.