Rakhmàninov 2

Mort i renaixement es troben a la Simfonia núm. 2 de Serguei Rakhmàninov, una excel·lent representació del seu període de maduresa, estrenada a Sant Petersburg i dirigida per ell mateix. Amb ella, el compositor rus va renéixer per al gènere simfònic després del desastre de la seva primera simfonia deu anys enrere, que el va fer caure en depressió i el va allunyar de la composició durant un temps. La cita del cèlebre tema Dies irae de la missa de difunts, present en totes les simfonies, adquireix molt de protagonisme al llarg dels quatre moviments. Escrita poc després de traslladar-se a Dresden, en un moment de calma entre els dos períodes més turbulents de la seva vida, aquest llarg viatge simfònic concentra gran part de les millors virtuts de la seva creació, entre elles la seva inesgotable imaginació melòdica i la paleta de colors que arrenca de l'orquestra. Aquesta simfonia ens permet apreciar, igualment, el seu deute amb Txaikovski.L'espai mític sense temps ni lloc on es desenvolupa Das Rheingold (L'or del Rin) emergeix en un preludi, no només de l'òpera, sinó de la tetralogia. La música ens revela, des d'aspectes harmònics i tímbrics, la gestació d'un món de manera orgànica.L'estrena de Luis Codera Puzo recull la idea de so latent del preludi de Wagner per desplegar-ne el fascinant univers musical, acompanyat d'un sintetitzador modular analògic que interactua en directe amb l'orquestra.