Segona sessió de 'L'ESMUC en Dansa'

Aquest dissabte 28 de febrer tindrà lloc la segona sessió de 'L'ESMUC en DANSA' amb els participants que ja es van inscriure a l'inici de la primera jornada. L'activitat és una activitat gratuïta de danses tradicionals amb criteris històric, que proposa la dansa com a eina didàctica per a l'aprenentatge musical. Carles Mas, flabiolaire, cornamusaire, ballarí i mestre de dansa, és l'encarregat de dirigir la sessió. L'activitat es va dividir en 3 sessions (4 d'octubre 2025, 28 febrer 2026 i 28 març 2026).  

Els tallers estan adreçats a l'alumnat d'Interpretació (modalitats instrumentals d'Arrel i Música antiga) i de Pedagogia. Els Departaments d'Educació i Mediació Artística, de Música Antiga i de Jazz, Flamenco, Música Moderna i d'Arrel proposen aquesta acció interdepartamental, per tal que els estudiants de grau de les especialitats puguin participar d'aquesta oportunitat de formació tan necessària. Els mateixos participants seran qui interpretaran les músiques de les danses.

En aquest taller, es treballarà a partir de l'experiència sensible i concreta d'alguns gèneres coreomusicals del Renaixement o de la tradició oral, els aspectes més rellevants que basteixen aquesta pràctica: la dinàmica corporal orgànica; la integració dels moviments fonamentals; la construcció, ornamentació i variació de les unitats de moviment i de la mètrica pròpia a cada gènere corèutic; i la integració i memòria oral en moviment; entre d'altres.   

Una bona interpretació de la música de dansa no és solament un afer de tempo metronòmic ni de compàs. El primer criteri històric que cal cuidar, per a tocar la música de dansa, tant la que prové de fonts escrites com la que ha estat transcrita a partir de testimonis orals, és la complexitat de les seves dinàmiques, mètriques, característiques formals i estructurals pròpies de cada gènere de dansa-música.   

Perquè música o dansa no són dos aspectes que cal reunir, sinó una mateixa realitat sonora que expressa el moviment a l'espai, un so generat i organitzat pel moviment col·lectiu.  

La història de la música acadèmica occidental, principalment per interessos de poder polític, va acabar separant en dues acadèmies aquests dos aspectes de la mateixa realitat. Fins a les nostres institucions i conservatoris, on la música amb i per la dansa no es practiquen conjuntament.  

Se citarà i s'explorarà la realitat dels músics del Renaixement i els de la tradició oral a Catalunya, que formaven part de la mateixa Confraria de Músics i Mestres de Dansa del Principat de Catalunya, dels quals sabem que van ser alhora mestres de dansa i músics, i en un segon pla, 'únicament' músics quan eren massa joves i no tenien prou experiència del moviment.