Ubu

Ni teatre ni instal·lació visual. En aquesta proposta inclassificable que posa en relació l'obra d'Alfred Jarry i la de Joan Miró, un dels noms més grans del teatre contemporani ens parla de guerra i totalitarisme, amb actors, actrius i titelles. L'any 2021 va fer 125 anys de l'estrena de l'Ubu roi d'Alfred Jarry al París del 1896. Aquell aniversari va ser el desencadenant d'un projecte escènic a partir d'una idea original d'Imma Prieto, directora d'Es Baluard. Museu d'Art Contemporani de Palma. El centre d'art va dissenyar de manera paral·lela una exposició i un muntatge teatral. Tots dos se centraven en la manera com Joan Miró havia abordat la versió d'Ubu roi que el grup de teatre experimental La Claca havia dut a escena l'any 1978 amb uns titelles mironians creats per Joan Baixas, ben bé com si Miró hagués concedit permís a un exèrcit de personatges extravagants per abandonar les teles dels seus quadres. Robert Wilson, una de les principals figures mundials de l'experimentació escènica, pren entre les mans aquell moment que va posar en contacte els universos del creador de La Masia i de l'inventor de la patafísica, per tal de crear una combinació d'arts plàstiques i escèniques que reflecteixi la potència de tots dos creadors i que torni a portar a escena aquesta crítica al totalitarisme i a la guerra que és Ubú rei. Els encarna un personatge grotesc i dictatorial, que Wilson recrea fidel a les fonts originals, però donant una vida i personalitat pròpies. Aquí s'utilitza l'essència de l'obra com a font d'inspiració per tal d'apropar-se a la bogeria del poder des de la tirania, l'arbitrarietat, la crueltat, l'absurd, la covardia i la mort. Els personatges diversos de l'obra, que pren la forma d'un ball, es confonen i formen un conjunt en un collage dinàmic del qual formen part titelles, pancartes, animals, danses grotesques i veus enregistrades. Així, el públic podrà triar la perspectiva des de la qual veu aquesta representació ridícula del poder i la barbàrie. Robert Wilson és una personalitat de l'escena nascuda a Waco (Texas) que, des de finals dels anys setanta, ha marcat la manera com es representa el teatre i l'òpera amb propostes que integren de maneres poc convencionals disciplines com la dansa, el moviment, la il·luminació, l'escultura, la música i el text. És el fundador i director artístic del Watermill Center, un conegut centre de creació per a les arts situat prop de Nova York.