Una noche sin luna

La paraula de Lorca més viva que mai Juan Diego Botto es posa en la pell de Federico García Lorca per acostar-nos els aspectes menys coneguts de la vida i obra del poeta, amb la voluntat de trobar allò que ens interpel·la i fer-lo viu i actual. Amb ironia i emotivitat, l'autor relata el seu pas per la Residencia de Estudiantes, les crítiques rebudes per Yerma, la seva experiència a La Barraca, la seva relació amb la premsa, els amors i la tensió dels últims anys, així com la necessitat de llibertat artística, d'expressió i de trobar la identitat sexual i la importància de la memòria i les arrels. Des que faig teatre, sempre he sentit que en feia «malgrat tot». No per una necessitat alimentària (no cal dir que en els temps que corren això és una utopia), sinó per una necessitat vital: inevitablement, faig teatre; inqüestionablement, faig teatre; inexpugnablement, faig teatre. Avui, fer teatre és una proesa. A banda de ser més necessari que mai. El 15 de juliol del 2020 ens vam arremangar per dur a terme la proesa de tirar endavant aquesta peça del meu company de fatigues a la vida i en l'art, Juan Diego Botto. Inexpugnablement. Inqüestionablement. Inevitablement. Potser parlem d'un teatre ferit, però més viu que mai. Sergio Peris-Mencheta