Xostakóvitx 15

Com la vida mateixa, el testament simfònic de Dmitri Xostakóvitx és irònic, enigmàtic, nostàlgic; un pastitx aparentment sense sentit, satíric i tràgic alhora. L'última simfonia del darrer gran simfonista rus és una mirada retrospectiva plena de referències i motius. Aquest gran llenç simfònic fet de bocins de si mateix ens revela el complex món creatiu del compositor. Es va estrenar a Moscou sota la direcció del seu fill Maksim.Entre els concerts per a violí compostos el segle XX, sens dubte el segon de Béla Bartók, molt vinculat a la tradició clàssica, mereix ocupar-hi un lloc destacat. La partitura marca un punt d'inflexió en la seva producció i cristal·litza en un període de maduresa i d'encert creatiu, en contrast amb el context que l'envoltava, marcat per l'ascens del nazisme. L'estrena nacional de f(x)=xsin^2x-1/x ens permet apreciar l'obra d'una promesa de la composició nord-americana, el títol de la qual fa referència a la funció matemàtica que en descriu l'estructura formal.