ACCEM | Formació de qualitat

Les persones que sol·liciten protecció internacional en el nostre país poden accedir a un programa formatiu de català i castellà a Accem. Es tracta d’una organització sense ànim de lucre d’àmbit estatal la missió de la qual és la defensa dels drets fonamentals, l’atenció i l’acompanyament a les persones que es troben en situació o risc d’exclusió social. Especialitzada en refugi i migracions, és molt més: treballa en favor de la inclusió de les persones i cerca la igualtat en drets, deures i oportunitats de totes les persones amb independència del seu origen, sexe, raça, religió, opinions o grup social.

La Meritxell Gras i la Beatriz Serrano són professores del programa. En aquesta entrevista ens expliquen la dinàmica, la funció i l’impacte del programa del qual imparteixen classe a Accem.

Quina és la dinàmica mitjançant la qual treballeu en les vostres sessions?

Específicament en les classes d’idioma intentem dissenyar una seqüència de continguts fent servir com a referència la metodologia comunicativa en la docència de segones llengües. Això vol dir que prioritzem els continguts que puguin ser pràctics i reals, ajustats a les necessitats comunicatives de la realitat quotidiana dels estudiants. A més, intentem que, en el temps que compartim a l’aula, es practiquin diverses destreses: oral, auditiva i escrita. Volem que les persones amb les quals treballem aprenguin i es diverteixin, es trobin a gust, còmodes, segurs i segures.

Com a docents en llengua, quins són els vostres objectius com a docents?

Crec que podria resumir-se en un: acompanyar càlidament i efectivament als estudiants en l’adquisició d’una autonomia comunicativa més gran. A vegades fem de “mediadores culturals”, de pont entre ells/es i la societat d’acollida. Personalment, considero que el nostre objectiu i rol més important és precisament aquest: portar a terme amb èxit aquesta tasca. Facilitar-los la vida al màxim d’una manera amable.

Com podríeu descriure l’evolució dels alumnes?

Depèn molt de l’estudiant. Hi ha persones que tenen molta facilitat per adquirir la destresa oral de la llengua i, en canvi, hi ha altres que porten un ritme més lent en la millora de la lectoescriptura. Altres aconsegueixen comunicar-se i adquireixen un nivell bastant acceptable però que, un cop arriben a aquest punt, s’estanquen i la millora es fa molt més complexa. D’altra banda, també tenim persones que segueixen una evolució més “clàssica” i progressiva i, encara que al principi els resulti difícil, passats diversos mesos tenen un nivell intermedi, continuen esforçant-se i fent una immersió lingüística intensiva i, després d’un any o poc més d’un any, aconsegueixen un nivell avançat consolidat.