Espai Psikos - Donar-te eines. Tu ets la solució

La Lola González continua la seva exposició per acostar-nos a les necessitats que tenen les persones i com les ajuden.

Com ajudeu als vostres pacients per tal de desenvolupar estratègies personals per a una adaptabilitat més gran als reptes emocionals?

Cada persona ha viscut una història que la condiciona. És important entendre que allò que ens passa és fruit d’aquesta història i, a partir d’aquí, oferim diversos tipos d’intervenció en funció de com és la persona. Els canvis són difícils: requereixen autoconsciència, motivació. Tot i això, quan una persona se sent segura, introdueix dinàmiques que li permeten assolir més benestar.

Quin paper tenen les emocions negatives en el bloqueig del benestar, la salut i el creixement de la persona?

Les emocions sempre arriben per mostrar-nos algun aspecte de nosaltres. Cap persona vol patir. Les emocions negatives ens desagraden. No les volem sentir. És per aquest motiu que avui més que mai hi ha tantes estratègies evasives, com l’alcohol, les drogues, el tabac, l’excès de menjar, l’addició a la tecologia o a la feina, entre d’altres.

Les emocions negatives hem de veure-les com una oportunitat per explorar la nostra vida i decidir què volem. Si es fa aquest procés, el bloqueig desapareix.

Quins són els problemes psicològics amb què es troben més freqüentment les persones?

L’ansietat i la depressió són les demandes més presents en la població adulta. També hi ha una gran preocupació en les famílies quan els fills no s’adapten als requeriments de l’escola, sigui per la seva conducta, per problemes d’aprenentatge o per situacions amb els companys.

Quan és necessari que una persona tingui suport psicològic?

Quan la persona sent que ha perdut la seva capacitat per gaudir de la vida, quan el patiment s’instaura i sembla que no hi ha esperança, quan hem perdut la capacitat de comunicar-nos amablement amb els qui tenim a prop, quan deixem de respectar les nostres pròpies necessitats per por de perdre alguna altra cosa… Malauradament no existeix un coneixement sobre qui som realment. La majoria de vegades ens han ensinistrat a funcionar d’una manera més o menys acceptable, però hem perdut la comunicació amb nosaltres mateixos: amb el que som. És aleshores quan, tard o d’hora, allò que més por ens fa, s’acaba manifestant.

Heu obert una associació. Quina és i qué ha propiciat la seva aparició?

L’Associació MonPetit va començar a treballar per donar resposta a una necessitat que no sempre troba el suport que requereix. Parlem de l’atenció a les emocions en una etapa on es viu el canvi de passar de dona i home, una parella, que passen a ser pares.

Es tracta d’un moment en què som vulnerables perquè connectem molts aspectes lligats a la nostra identitat i, a la vegada, és un moment nou en què sorgeixen múltiples factors desconeguts per a nosaltres. Si les persones disposen d’estratègies i xarxes on trobar recolzament,quan sorgeixen dificultats es troba la manera de retrobar el camí. Quan no hi ha aquests recursos, les solucions sembla que no hi siguin i el patiment és constant.

Les conseqüències d’aquests fets es veuen en la mateixa persona i en el desenvolupament dels fills i l’establiment dels vincles. Hem de tenir present que les estructures més importants s’estableixen durant el període de gestació i la primera criança. Si l’entorn és segur i estable, s’afavoreix que les condicions siguin òptimes per a aquest creixement. En canvi, quan l’ambient és estressant, depressiu i imprevisible, es condiciona l’adaptació de l’infant.

Hi ha diversos estudis que posen de manifest l’estreta relació que hi ha entre les primeres experiències de la vida d’una persona i la seva salut física i mental del futur. És per això que l’Associació treballa per crear espais de paraula i reflexió que facilitin el trànsit per aquesta etapa.