La síndrome de l’ull sec afecta a més d’un 30% de la població i pot ocasionar malalties oculars més greus

Les malalties oculars són molt més habituals del que ens pensàvem. Entre un 30% i un 40% de la població pot patir la síndrome de l’ull sec: una malaltia multifactorial, complexa i crònica que produeix molèsties i problemes visuals. En els casos més greus, pot acabar lesionant la còrnia. 

Els símptomes
La síndrome de l’ull sec pot manifestar-se de diverses maneres. Com més greu és el cas, els símptomes són més constants. Habitualment hi ha un envermelliment, dolor, picor o sensació de tenir alguna cosa dins l’ull. També pot passar que tinguem els ulls plorosos i cansats, que hi hagi llagrimeig, al·lèrgies estacionals o incomoditat amb les lentilles. 

Davant qualsevol d’aquests símptomes, és important consultar al nostre oftalmòleg. El diagnòstic i tractament en etapes molt inicials permet evitar l’aparició d’altres problemes oculars derivats de la síndrome de l’ull sec. En tots els casos, els oftalmòlegs fan un tractament personalitzat. 

Factors de risc
Hi ha diversos hàbits que poden afavorir l’aparició d’aquesta síndrome. Entre ells destaquen el fet de passar moltes hores al davant de pantalles, fer servir lentilles, canvis hormonals, l’aire condicionat i els ambients secs, l’exposició al vent i el tabaquisme. 

A banda d’aquests fets que tenen a veure amb els hàbits de vida, també hi ha altres patologies que poden afavorir l’aparició de la malaltia de l’ull sec. Alguns exemples són la degeneració macular, les cataractes, la diabetis, els trastorns de la tiroide o l’artritis.

Tractament i prevenció
Una vegada s’ha diagnosticat la malaltia, el nostre oftalmòleg ens indicarà la periodicitat de les revisions. Pel que fa al tractament, els especialistes n’indiquen un a cada persona en funció de quina sigui la causa i la situació actual. En qualsevol cas, sí que és important seguir una sèrie de recomanacions que tenen a veure amb les precaucions respecte a l’ús de les lents de contacte, les pauses davant de l’ordinador i el consum de suplements d’omega 3.