VINCLES: La història d’una vida

Les persones grans requereixen una atenció específica i personalitzada, sobretot quan el nostre objectiu és mantenir les seves capacitats cognitives i la seva autonomia física. Per això, els serveis de centre de dia, com els de Vincles, esdevenen una necessitat en un context social que ha propiciat l’aïllament de tota la població. En aquest post parlem amb el Carlos del Río, del Centre de Dia Vincles. 

Tot i que ets un dels fundadors del Centre de Dia Vincles, el teu rol professional és el de Psicogerontòleg. Quina és la teva trajectòria en el sector?

Quan vaig estudiar la Llicenciatura de Psicologia, vaig fer les pràctiques a un centre residencial per a gent gran. Més tard, vaig fer el Màster Interuniversitari en Psicogerontologia per la Universitat de Barcelona el 2013. He de dir que he gaudit i après molt: durant tres anys vaig treballar com a Psicòleg a un centre de dia per a gent gran a Sabadell i vaig poder posar en marxa els meus estudis. Finalment, vaig decidir-me a emprendre el meu propi camí professional. 

Què et va portar a decidir-te per aquesta formació?

Realment, la Psicologia va ser una sortida a un moment d’incertesa personal, però l’orientació cap a la Psicologia de l’envelliment va ser una decisió fàcil per mi. La meva mare ha passat els últims 25 anys treballant com a gerocultora a Residència. Jo, fill de pares divorciats, anava a passar les tardes a la feina de la meva mare perquè no volia estar sol a casa. 

També hi va haver un altre punt d’inflexió. Quan feia les meves pràctiques de la Llicenciatura, vaig entrevistar a una família que em va fer entendre fins a quin punt els havia ajudat el recurs d’atenció a la persona dependent. Vaig pensar que jo volia guanyar-me la vida generant un impacte positiu en la vida de les persones. 

I com és la teva relació amb les persones grans?

Des que era ben jove, per mi ha estat molt còmode tenir una relació natural i amistosa amb el col·lectiu de la gent gran. Quan ets jove i innocent, no filtres la conversa en funció de si la persona pateix una demència i, per tant, tot surt molt més normalitzat. L’altra persona no se sent jutjada i, dins de la seva calma, deixar anar la seva personalitat més genuïna. Aquest és, precisament, el medi en el qual m’agrada que es produeixin les relacions socials a Vincles. El nostre centre de dia és un lloc lliure de prejudicis, on impera el sentit de l’humor i l’establiment de lligams personals satisfactoris.