VINCLES: Vetllant pels grans en el context de pandèmia

Durant el 2020 es va iniciar el projecte ‘FORT PIENC et cuida’: quan vivíem en una “nova normalitat” i havíem de mantenir totes les mesures de seguretat per evitar la propagació de la COVID19. En aquest projecte, conversant amb el Carlos del Río, des de l’Associació de Comerciants Eix Fort Pienc sabíem que aquesta situació ha afectat molt més a les persones grans. 

 Què suposa la COVID19 per a les persones grans?

La realitat més evident és que les taxes de mortalitat més elevades i el risc més gran de patir símptomes greus de la COVID19 es troben a les persones més grans de 70 anys i amb patologies cròniques prèvies. Això ha fet que les mesures més restrictives impulsades per les autoritats competents i per l’opinió pública, hagin estat aplicades a aquest col·lectiu. 

Com els ha afectat específicament el canvi de vida?

La protecció ha anat, malauradament, en detriment de la seva qualitat de vida: se’ls ha privat totalment o parcialment l’autonomia en les decisions sobre la seva pròpia vida, han perdut activitat, exercici físic i relacions socials satisfactòries. També ha vingut acompanyat d’una manca del suport necessari, a conseqüència de la sobrecàrrega dels sistemes sanitaris i els serveis socials. 

A Espanya hi ha unes 100.000 persones usuàries de centres de dia. Molts d’aquests usuaris han patit davallades funcionals greus al llarg del confinament. En el nostre cas, això ha afectat a la meitat de les 34 persones amb les qui treballàvem. A més, rebem constantment visites de persones cuidadores que fan referència al mateix procés pels seus familiars. 

I més enllà de la malaltia, què ha afectat a les persones?

De totes les persones que són usuàries de centres residencials, unes quantes no han mort de la COVID19: sinó de tristor. Encara que probablement no es portin a terme estudis al respecte, jo sí que he escoltat de primera mà que hi ha hagut persones que han deixat d’alimentar-se fins que han arribat a la seva fi davant el canvi de context, la situació d’estrès a l’ambient de la Residència, la falta de sortides i/o visites. Això és molt impactant perquè una mort és una mort: independentment de la causa o del focus mediàtic que rebi. 

Quan una persona va envellint, es produeix un filtre natural en el qual es perd quantitat per guanyar qualitat. Menys contactes socials, però de més qualitat. Menys activitats, però més satisfactòries. Per tant, la pandèmia ha vingut en general a tallar d’arrel allò que era central en la vida de moltes persones grans. I amb incongruència, moltes renunciaran, voluntàriament o no, a estar amb la família. Tot i que potser han hagut de fer o estan fent de cangurs dels nets durant la tornada a l’escola. I insisteixo: això és central a la seva vida. 

Donat que, per raons òbvies, el que corre en contra és el temps, totes les iniciatives han d’anar dirigides a poder normalitzar de veritat la seva vida, aplicant les mesures que corresponguin. Afavorir els espais de trobada a l’aire lliure per tal que puguin sortir a fer activitats diverses; reprendre la tasca dels espais de gent grans amb ventilació, mascaretes, higiene de mans, desinfecció… Que el personal implicat en la supervisió o gestió d’aquestes activitats disposi àmpliament de tests de detecció ràpida. 

Encara ara s’estan produint ingressos evitables. Ens referim a aquells que són provocats per caigudes, infeccions i altres problemes derivats de la pèrdua d’estil de vida a un sistema que ja està molt tensionat. 

Com afecta a les persones grans ser conscients de la seva vulnerabilitat davant la COVID19?

En moltes persones haurà provocat ansietat. És com si es reparteixen paperetes i tens tots els números. És absolutament raonable que aquest col·lectiu disposi d’informació, però també és innegable que aquesta informació està molt sobrerepresentada als mitjans de comunicació. Al final, s’ha generat l’opinió pública de què s’ha de protegir els nostres avis a tot cost. 

I com els afecten les mesures restrictives?

Pel que fa a l’aïllament, els afecta negativament a la majoria. A més, pateixen conseqüències que ja s’estan recuperant en molts casos, però que no seran recuperables en altres. Tinguem present que ningú és invulnerable a la sensació de soledat no desitjada. Aquesta situació provoca alteracions de l’estat d’ànim (ansietat i depressió, principalment) i es tradueix en una pitjor percepció quant a l’estat de salut general: més visites a la consulta de salut primària i un pitjor pronòstic, si s’ha d’afrontar qualsevol malaltia que tingui a veure amb el sistema immunitari. 

El cos humà funciona de manera integral. És una màquina dissenyada per ser funcional en les activitats de la vida diària i la manca d’estimulació té un impacte negatiu a nivell general. S’ha de tenir en compte que, en persones adultes sanes, una llarga convalescència té com a conseqüència la necessitat de rehabilitar coses tan elementals com la seva marxa, perquè es donen canvis en la propiocepció i el to muscular. 

Heu detectat un deteriorament cognitiu en els vostres usuaris?

Sí, en molts casos. Presenten una pitjor capacitat de concentració i memòria immediata, pitjors funcions mentals superiors (planificació, estratègia, raonament abstracte) i pitjor capacitat lingüística. En la majoria, s’estan recuperant satisfactòriament en restablir la riquesa social i d’estímuls que tenien abans del confinament i el control del seu estat sanitari per part de l’equip del centre. 

Com ha afectat el segon confinament amb mesures no tan extremes?

Actualment, la renúncia al contacte familiar habitual és la conseqüència més significativa. Els caps de setmana reben menys visites de nets i besnéts, nebots, germans… Les perspectives són un pèl fosques: moltes persones van arribar a decidir voluntàriament passar el Nadal sols.