Escola Ramon Llull

Monges, gossos i criatures

Si el pas del temps els respecta, els edificis perduren i es converteixen en observadors passius de l’evolució de les ciutats. Aquest és el cas de l’avui Escola Ramon Llull que, amb gairebé un segle d’existència, ha funcionat tant com a convent religiós o refugi per a gossos com, actualment, centre d’ensenyament públic d’Educació Primària i Secundària.

L’any 1916, l’Ajuntament de Barcelona impulsava la Comissió de Cultura, una iniciativa que perseguia establir una xarxa d’escoles públiques a tota la ciutat. L’arquitecte Josep Godoy va ser l’encarregat de dissenyar el nou edifici noucentista de la dreta de l’Eixample que, fins aleshores, havia acollit un convent de monges. Tot i que les obres van començar el 1918, els impediments derivats de la dictadura de Primo de Rivera van retardar-ne la inauguració fins al 1931, amb la proclamació de la Segona República.

Al llarg dels anys, l’escola ha experimentat diverses rehabilitacions. Algunes de les més destacades han estat la realitzada el 1992 en el marc del projecte ‘Barcelona, posa’t guapa’ –pels Jocs Olímpics celebrats a la ciutat– o, la més recent, a càrrec del nét de Godoy i també arquitecte, Marc Cuixart. Les diverses reconstruccions, però, no han impedit que els veïns i veïnes del barri continuïn referint-se a l’escola com a Convent dels Gossos. Una denominació sorgida després que una gossada s’apoderés del centre i en fes el seu cau durant el període d’impàs des que les religioses van abandonar el centre i els alumnes donaren la benvinguda a la nova escola.