Déjà vu

Circ que difumina amb humor les fronteres entre realitat i fantasia Déjà vu ens parla de la distància entre una persona i els seus somnis, del que és i el que voldria ser. Somnis molt ambiciosos que desperten els seus aires de grandesa, però alhora impossibles, que l'aboquen al desànim. Un espectacle visual, sense text, on es difuminen les fronteres entre realitat i fantasia a partir d'una història amb un punt de malenconia i amb un espai escènic que juga amb la desproporció extrema de les mides. Les meves creacions parteixen d'una recerca interior: dels meus encerts, pors, angoixes, deliris... Una elecció que mimetitza el jo amb els meus éssers estimats. Una trilogia emocional, el meu pare, la meva mare i el meu fill, que es correspon amb Rudo, Déjà vu i Maña i articula el passat i el present. Va començar amb Rudo. Rudo és el meu pare, camperol la meitat de la seva vida i paleta l'altra meitat. Un espectacle que contrastava la duresa d'un ofici amb la tendresa d'un pare. Maña és el meu fill. És la transmissió de coneixement d'un avi a un net, la transformació d'artesà a artista. I Déjà vu, que és la meva mare, mestressa de casa durant la postguerra. Un espectacle oníric, somiador i una mica quixotesc. Manolo Alcántara