Jornada de treball del lutier Charles Riché

El reconegut lutier francès, Charles Riché, obre les portes del seu espai de treball el pròxim dijous 27 de febrer amb una mostra dels seus instruments a l'ESMUC. Estudiants i professorat interessat poden assistir-hi per establir contacte, veure com treballa o intercanviar impressions sobre instruments històrics, com el violí, el violoncel, les violes de gamba i els llaüts. L'alumnat pot anar-hi amb els seus instruments i Riché els hi podrà donar els consells o explicacions que requereixin sobre el muntatge o el manteniment.  

Cal dir que el Parc d'instruments de l'ESMUC disposa d'una còpia del violoncel històric 'Cristiani', construit per Charles Riché. 

Charles Riché comença els seus estudis en dibuix i treball de la fusta a París. S'hi està un any i, els dos següents, entra a l'escola de lutieria de Londres, concretament al taller dedicat als instruments antics, posant èmfasi al llaüt i a la viola de gamba.  

El 1982 torna a França i comparteix durant tretze anys un taller a París. Es dedica a la manufactura del quartet de corda barroc, especialment del violoncel, sota la mirada crítica de Christopher Coin. De fet, justament quan presenta els seus instruments a la seva classe del CNSMD (Conservatoire National Supérieur Musique et Danse de Lyon) el 1985, coneix a Bruno Cocset, així com a altres estudiants com Franck Bernède.  

D'aquest context i d'aquestes trobades, Charles en treu una font de descobriments i inspiració en la diversitat de les propostes sonores dels segles XVII i XVIII, interès que també s'amplia a les sonoritats provinents d'altres cultures. Des de llavors, estableix una connexió profunda amb Bruno Cocset, una companyia i un desig d'aprendre l'un de l'altre, buscant l'evidència sobre que la música i el so estan més que íntimament lligats.  

Charles Riché està actualment establert a la Drôme, després de passar disset anys vivint als Alps provençals, extraient coneixement i inspiració de la vida en plena natura. El lutier i constructor d'instruments acompanya des de fa gairebé vint anys aquesta recerca del vincle orgànic entre instrument, músic i compositor.