Lea Desandre i Thomas Dunford

Repertori

Michel Lambert (1610-1696): Ma bergère est tendre et fidèle Robert de Visée (1650-1725): Gavotte en re m Marc-Antoine Charpentier (1643-1704): Celle qui fait tout mon tourment Sébastien Le Camus (1610-1677): On n'entend rien dans ce bocage Marin Marais (1656-1728): Les voix humaines Sébastien Le Camus (1610-1677): Laissez durer la nuit Robert de Visée (1650-1725): Chaconne en re m Honoré d'Ambruys (16?-17?): Le doux silence de nos bois Robert de Visée (1650-1725): Prélude en re m Sarabande en re m Sébastien Le Camus (1610-1677): Forêts solitaires Marc-Antoine Charpentier (1643-1704): Auprès du feu l'on fait l'amour Robert de Visée (1650-1725): Allemande, la royale Marc-Antoine Charpentier (1643-1704): Tristes déserts Sébastien Le Camus (1610-1677): Je passais de tranquille jour Robert de Visée (1650-1725): Rondeau, la mascarade Michel Lambert (1610-1696): Ombre de mon amant Vos mépris chaque jour

Artistes

Lea Desandre, mezzosoprano Thomas Dunford, llaüt i tiorba

Programa

Desandre i Dunford ens porten l'intimisme de la música francesa del s. XVII.Deixeu que la nit perduri és el suggeridor títol del concert proposat per la mezzosoprano Lea Desandre (habitual en algunes vetllades musicals dirigides per William Christie) i pel llaütista i tiorba Thomas Dunford. Ambdós artistes presenten un programa centrat en composicions musicals de compositors francesos del segle XVII, en què destaquen peces pastorals de Michel Lambert, Marc-Antonie Charpentier o Marin Marais, entre d'altres. Sébastien Le Camus és precisament l'autor de Laissez durer la nuit, cèlebre cançó que és un himne a la nit en la més pura tradició de l'albada. El concert compagina peces cantades amb d'altres instrumentals que responen a l'intimisme de la música francesa de fa tres-cents cinquanta anys, oposada a la grandiloqüència i pompositat de la gran música cortesana de la cort versallesca.