Silencio

Blanca Portillo protagonitza un monòleg potentíssim sobre el poder del silenci Amb un vestit d'etiqueta amb el qual no s'acaba de sentir còmode, el dramaturg està a punt d'ingressar a l'Acadèmia per pronunciar un discurs titulat Silencio. Ha triat parlar del silenci a la vida i al teatre. També, viatjar pels silencis teatrals que ressonen en la seva memòria i en el seu cos. Però potser aquest mateix silenci posi en perill el discurs. Potser el més important sigui, més enllà de les paraules, escoltar el silenci junts. En el meu discurs d'ingrés a la Real Academia Española, casa de les paraules, especulava amb la fantasia que qui el pronunciés en fos jo, l'autor, sinó un actor que em representés. Al cap i a la fi, es tractava d'un discurs sobre el teatre i el silenci. De seguida vaig tenir clar que aquell discurs sobre el teatre podia convertir-se en teatre pròpiament, és a dir, en una experiència poètica en l'espai i en el temps, i que no hi hauria millor intèrpret per encarnar-lo que la meva amiga i admirada Blanca Portillo. Juan Mayorga