Uppgivenhet

Viure és no perdre l'esperança L'Ivan i en Petar arriben a Estocolm il·lusionats, buscant una ciutat que els aculli. L'Inge treballa en un «centre d'inclusió » suec on rep els nouvinguts amb la convicció que així construeix una societat més multicultural. En Tarik fa anys que gaudeix de la generositat i el benestar nòrdic i col·labora amb l'Inge animant els qui acaben d'arribar a crear una nova història. Aquests quatre joves lluitaran perquè aquest canvi sigui una realitat. Però quant de temps es pot mantenir una esperança? Definitivament viure és no perdre l'esperança. Hi ha espais que haurien de ser intocables, indiscutiblement intocables. Hauria de ser impossible i inconcebible que algú pogués pertorbar-los. Les criatures pertanyen a aquest espai; la innocència hauria de ser una etapa inviolable. I si és l'empenta de les persones joves la que segueix fent girar la roda, si són les seves idees, la seva il·lusió, el seu coratge i la seva valentia les que milloren la humanitat... aleshores, aquesta està en perill d'extinció quan aquestes llums s'apaguen. Per això apostem per obrir els ulls, conèixer les seves històries i fer-les nostres. Potser serà l'única manera de conservar les seves rialles i fer que la roda segueixi girant amb la màgia de llevar-se cada dia i l'esperança que tot allò que avui ens trobem sigui millor que el que vam imaginar ahir. Montse Rodríguez Clusella Reserva ara les funcions escolars! Per a més informació, pots escriure a serveieducatiu@tnc.cat